Donada la voluntat reivindicativa que es volia atorgar a aquesta línia de producció l'art d'acció, es va plantejar com una possibilitat, sempre tractant de mantenir l'essència pictòrica en el projecte. Una forma de filar totes dues propostes va ser la des-pintura que proposa PereJamue: "(...) encara no sabem destriar amb suficient nitidesa si el des-pintar és un ofici o si es tracta d'un pur simulacre de l'ofici de pintor, o, fins i tot, si no és un subterfugi que s'ha provocat la mateixa pintura per a continuar pintant."
En el seu article, Parcs interiors, l'obra de set des-pintors, Pere Jaume descriu diferents formes de fer des-pintura, una d'ella és la de l'artista com a reparador d'un greuge secular, retornant les pintures al lloc d'on han sigut extretes. Vam pensar que podíem adoptar aquesta actitud per a dirigir-nos als espais d'Horta que en moltes ocasions hem retratat i intervindre'ls.
L'obra que descriurem mostra la realització d'una acció d'intervenció pictòrica, aquesta consisteix a pintar els límits de les parcel·les d'Horta sobre el lloc en què es trobaven abans de la seua destrucció.
Es va fitar la zona d'actuació en el PAI (Programa d'Actuació Integrada) de Benimaclet 2017, lloc designat per l'administració pública per a edificar prop de 2.000 habitatges, ja que representa a la perfecció la pèrdua del sòl agrícola en pro d'interessos especulatius. En les imatges s'aprecia com el poble original i l'horta confrontant han sigut absorbits per la ciutat de València. A més, la construcció de la infraestructura viària de la Ronda Nord i la carretera de Barcelona, han contribuït a trencar les sinergies naturals establides entre els habitants de la zona i l'Horta Nord. L'execució de la Ronda Nord, a més de separar al barri de l'horta, va precipitar que un sector d'aquesta quedara segregat. Aquest sector es va convertir en l'escenari perfecte per a la projecció d'un pla urbanístic en el qual no solament es perdria sòl agrari, amb totes les connotacions negatives que suposaria per a la població i que anteriorment hem esmentat, a més el barri, que abans va ser un poble, es veuria encara més absorbit i injuriat per aquesta espècie de ciutat invasora que acabaria rodejant-lo totalment.
Una vegada determinat el marc d'actuació es va procedir a realitzar un estudi cartogràfic del lloc seguint la nostra metodologia habitual, el sistema de superposició de capes, que ens ajuda a determinar que espais agrícoles existien anteriorment a la reparcel·lació del lloc. Després d'aquest estudi, es va observar aquells punts més suggeridors de ser intervinguts per la seua falta d'ús i la seua visibilitat, i es va dur a terme una aproximació als límits de les parcel·les d'horta que allí se situaven abans del PAI. Tot seguit es va procedir a fer l'acció de repintar els límits d'hortes.
L'eina pictòrica ací emprada és un esprai marcador de sòl, el mateix tipus que s'utilitza en la construcció. D'aquesta manera es pretenia que l'obra enunciara un missatge de reconstrucció de l'horta.
La intervenció que es presenta, també, convergeix amb la idea que ens planteja Allan Kaprow de des-artista. Un artista que canvia de treball per a modernitzar-se, ja que aquest, sense abandonar la idea d'art, fa servir mitjans aliens a ell en un context que no és el seu entorn habitual, fent que l'espectador empatitze, evitant els rols artístics i mantenint una actitud lúdica. En tractar-se d'una zona amb un pla de construcció projectat sobre ella es va triar una estètica d'acord amb això. Per eixe emotiu el subjecte de l'acció vist amb una granota, un casc i unes botes d'obra.
En realitzar l'acció pictòrica simultàniament es van caminar les línies traçades. Davant això, caminar va adquirir també un valor artístic. Franceso Careri, en el seu llibre Walkscapes. El caminar com a pràctica artística, planteja una sèrie de qüestions entorn del simbolisme que es troba en l'acció de caminar, així com, la seua relació amb l'estètica resultant de la pràctica d'aquest acte, el trànsit pels llocs ha generat en les geografies naturals el dibuix d'unes noves geografies creades per l'ésser humà. És per això que caminar suposa un dels primers grans actes de creació. El simple fet d'orientar-se ja és atribuir significat, nominació i lloc a les coses. Com diu Careri, en modificar els significats de l'espai travessat, el recorregut es va convertir en la primera acció estètica que va penetrar en els territoris del caos, construint un ordre nou sobre les bases del qual es va desenvolupar l'arquitectura dels objectes col·locats en ell. Tornar a caminar aquests espais d'una Horta anterior segons la seua disposició original els tornava a conferir certa existència.